Els darrers anys, la política de transports a nivell europeu s'ha focalitzat en reduir el pes del transport per carretera de mercaderies i promoure mitjans de transport que li siguin alternatius, com a mesures per reduir la congestió a les carreteres i la petjada ecològica. Una de les solucions que s'ha posat sobre la taula, és l'anomenat Transport Marítim de Curta Distància (TMCD o SSS, en les seves sigles en anglès), com a una veritable alternativa bimodal (ferrocarril/carretera combinats amb transport marítim) a l'opció de transport monomodal per carretera. Diversos estudis certifiquen que el transport porta-a-porta transcorregut parcialment amb TMCD acostuma a registrar menors externalitats (bàsicament costos ambientals i de congestió) que el transport per carretera per cada tona transportada. Des d'un punt de vista operatiu, el TMCD i especialment la seva versió en forma d'Autopistes del Mar (AdM o MoS), enteses com a enllaços entre ports amb altes prestacions pel que fa a temps de viatge, flexibilitat i freqüència a un cost competitiu s'han estudiat ampliament com a una alternativa directa i equivalent al transport per carretera. Però malgrat els esforços fets des de l'administració pública per promoure les línes d'AdM i assegurar-ne la competitivitat, aquestes no han obtingut l'impuls previst inicialment. L'objectiu d'aquesta tesi, de fet, és proveir un conjunt d'eines per tal d'evaluar la competitivitat de qualsevol AdM i quantificar-ne el marge de millora i l'efecte que alguns canvis a nivell operatiu i estratègic podrien tenir en la seva competitivitat , tan a nivell operatiu com estratègic, per tal de garantir-ne la competitivitat futura. De forma més específica, la tesi que aquí es presenta, analitza tres aspectes especifics de les AdM: (1) Quines característiques a de tenir el seu mercat potencial a nivell estratègic, (2) con rol prenen les terminals portuàries, enteses com la baula dèbil de la cadena de transport, a nivell de la valoració qualitativa de la cadena de transport per part del seu usuari final i (3), possibles models de negoci pel transportist / propietari de la mercaderia per treure el màxim profit de les AdM. Cada un dels tres aspectes s'adreça mitjançant eines diferenciades que s'adaptin a la problemàtica plantejada. L'ànalisi estrategic es basa en entrevistes a usuaris de cadenes de transport per establir els principals requeriments del transportista que es pugui plantejar l'ús d'una AdM. A partir dels requeriments, es defineixen diversos models de cadena de transport, arribant a la conclusió que les cadenes 'push-pull' i 'push against stock' són les candidates que més es beneficiarien d'una AdM, almenys a nivell estratègic. El rol de la terminal s'analitza qualitativament analitzant-ne dos aspectes per separat: d'una banda es crea un model basat en una combinació de valors d'origen estocàstic, determinista i via simulació, per calcular el temps d'operació mínim d'un buc de càrrega rodada a una terminal marítima i la relació que hi ha entre nivell d'ús de la terminal i la seva capacitat. D'altra banda, també s'estableix un marc per quantificar la vulnerabilitat i resiliència de la terminal davant de elements que afectin la seva normal operació i com aquests poden afectar la qualitat percebuda del servei. Finalment, pel que fa als models de negoci pels transportistes, es construeix un model de costos i temps per cada un d'ells, se n'analitza la sensibilitat i el pes de les principals variables que els afecten com a eina per calcular el model de negoci, les característiques de la línia marítima i les tarifes de base a cobrar des de la prespectiva de la naviera. Per assolir-ho, el model es complementa amb l'adopció d'un model d'elecció modal. Preses conjuntament, es proporciona una metodologia per ajudar a evaluar el potencial de futures AdM o millorar les existents i l'efecte que hi poden tenir les actuals i futures polítiques de transport.


Thesis URL